08 jul. El projecte CAN-MDS II conclou amb èxit

El risc de violència infantil va anar en augment al llarg del confinament, tot i haver-ne detectat menys casos. En aquest context, la Fundació Aroa ha participat un any més del projecte europeu CAN-MDS II, iniciat al 2013, del qual en som l’entitat coordinadora a Catalunya.

L’objectiu del CAN-MDS és la creació d’un sistema unificat de registre de casos de maltractament infantil i de criteris de prevenció i actuació a l’entorn dels casos. Per això, s’ha dissenyat un mateix sistema entre els diversos models d’enregistrament europeus amb la fi de poder mesurar adequadament la xifra de casos de maltractament infantil, ja que els recursos que s’hi destinin en dependran de com de gran sigui.

Recentment s’ha celebrat la Conferència Final en format virtual, que hauria tingut lloc presencialment a Atenes si no hi hagués hagut una situació de tal excepcionalitat. A la trobada, hi han assistit les organitzacions dels participants del projecte (Xipre, Romania, Bulgària, França, Grècia i Catalunya), així com també d’altres estats membre de la Unió Europea.

Grècia és la coordinadora del projecte, concretament, des de l’Institut per la Salut de la Infància d’Atenes. A la conferència final, el moderador grec, George Nikolaidis, va matisar: “No s’acaba pas res, sinó que comença una nova era de lluita per l’assoliment, a la pràctica, dels objectius fixats.” També ha explicat que “comparar informació és un repte a nivell europeu” i ha afegit que “els qui es troben en primera línia haurien de participar-hi”. A més, ha insistit en mantenir la comunicació entre professionals i agències d’arreu d’Europa per procurar que es doni suport a grans oportunitats per a la millora de l’assumpte. Prèviament, ha aprofitat per a remarcar, com a aspecte positiu, l’interès que hi ha en la iniciativa per part de forces organitzacions internacionals, les quals el veuen amb bons ulls.

La trobada ha comptat amb la presència de l’Ester Cabanes i Vall, Directora General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que forma part del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Cabanes ha aprofitat l’ocasió per a comentar que ha Catalunya ja hi ha hagut un aplicatiu un funcionament i ha felicitat el projecte CAN-MDS.

D’altra banda, Theoni Koufonikolakou, Defensora del poble grec per als drets dels infants, ha assenyalat que: “Encara queda un llarg camí per recórrer, en relació a la pugna contra el maltractament infantil”. A més, ha destacat la necessitat de la implementació de mesures per a protegir els nens i les nenes, no només pel que fa a la seva salut física, sinó també quant a la salut mental. Tanmateix, ha ressaltat: “Igual que altres professionals, la suma de coordinació i formació com a pilar fonamental per a l’abordament d’aquest assumpte”.

A nivell general, s’ha acabat d’aclarir com de difícil va ser la gestió d’aquests tipus de projectes durant el confinament, així com l’atenció a les persones que la requerien, degut a les restriccions derivades de la pandèmia. Sobretot, diverses professionals han indicat els entrebancs que els van sorgir a l’hora de comunicar-se durant l’any passat. És clara, per tant, la rellevància de la comunicació, doncs és imprescindible per crear un sistema efectiu de registres. Per això, s’ha conclòs que cal millorar-la.

També s’ha conclòs que hi va haver un increment de l’estat de motivació de la majoria de les participants de les formacions per respondre a les necessitats dels infants maltractats. S’ha après que una millor cooperació és possible si al darrere hi ha una plataforma comuna, sense amenaces a la seguretat, i que l’anàlisi que s’aborda des d’un punt de vista ètic és una altra fortalesa del programa.

La nostra companya Saskia Pelzer ha exposat les trobades que vam realitzar amb els departaments del Govern i altres sectors de la pròpia administració pública, així com amb altres fundacions. Pelzer ha compartit que la formació que vam realitzar entre març i novembre de 2020 va dur-se a terme en línia i presencialment. El perfil de qui hi va participar era, majoritàriament, de psicòlegs i psicòlogues i treballadors i treballadores socials. Gairebé un 60% de les persones, ha afegit Pelzer, van afirmar que les dificultats que els suposava registrar casos de maltractament infantil eren de 7 sobre 10. Tot i les adversitats, però, es destaca la satisfacció envers els resultats. 

La conferència ha clos amb la participació de la Franziska Meinck, actual professora a la Universitat d’Edimburg, antiga investigadora de la Universitat d’Oxford. 

El document final d’aquesta conferència es farà arribar a la Comissió Europea.